Davant del mirall

Ramón Romeu

1985

Rpm

Seus davant del mirall, et mires de dalt a baix i dius amb veu alta, reflexe’t-hi.
La imatge no vol sortir, no comprenc res, potser alguna fada blanca va a per mi.

Fades torneu no us he dit el desig meu, vingueu escolteu no us demano res de greu. Mira, si ho feu no us demanaré res mes, fades torneu, no us he dit el desig meu.

Ídol en un mon imaginari, quan et despertis ja no ho seràs. Somnis i formes esperades en un moment s’esfumaran i tornaràs a somiar una vegada mes.